Potser convindria posar en quarantena, les directes atribucions a desordres psicològics, atribuïdes a altres malalties cròniques, com ara la fibromiàlgia, o la síndrome de fatiga crònica.
Sovint les malalties que tenen difícil diagnòstic, com ara les que no tenen un diagnostic objectivable ( això és que no es detecten ni per analítiques ni per radiografies, etc…) son directament atribuïdes a trastorns d’origen psicològic, quan no és així.
Això passa amb la síndrome de l’intestí irritable. Quants malalts amb aquesta patologia s’han hagut de sent allò de “això son els nervis”o “cal que es relaxi per anar per la vida”….
Doncs ara resulta que no és així …ni de bon tros.
Mireu si no, aquesta important notícia:.
FONT “LA VANGUARDIA”:
fibrofamiliars.wordpress.com 