Un mon “Matrix”

Vivim envoltats de substàncies que lentament van penetrant en el nostre organisme. Sempre se’ns diu que es tracta de substàncies que respecten uns “límits mínims establers”, i sembla que reconeguts internacionalment. Sempre els tants per cent de concentració, son els establerts legalment…seran tolerables, sí, però no deixen d’entrar contínuament en el nostre organisme…i un dia, qualsevol dia, resulta que es comença   a notar que olors que abans ens resultaven agradables, ara es tornen molestes, i arriba un dia, que aquestes olors fan que ens costi respirar…i lentament  aquesta olor que ara ens molesta, comença a causar seriosos problemes de salut…i la situació es va agreujant ataca el nostre organisme…no és una al·lèrgia, és una cosa pitjor, és una malaltia que sembla que ningú coneix, ni tan sols el metge al que consultem.

Iceberg socialÉs la Sensibilitat Química Mùltiple(SQM). Decididament el nostre món “matrix,” no en  sap res d’aquestes situacions patides a la nostra societat per milers i milers de persones. Es pot comparar aquestes malalties a un iceberg, en el sentit que el patiment de la persona afectada està ocult, no es visualitza…però és una realitat cada cop més i més extesa.  

L’Eva Caballé, és un exemple del que explicava. És una persona que abans de contraure la SQM, era una persona activa, treballadora, socialment inquieta…i ara ho continua sent, però en forma diferent . El seu cos, el seu organisme, no segueix el que la seva ment continua volent fer. Ella voldria fer la vida activa que portava abans de que la malaltia ataqués el seu cos. Però el seu afectat cos, no li permet. Solament quan es troba amb forces suficients, es posa a escriure al seu blog 

Mireu, tots podem ser un dia com l’Eva Caballé. Ella no ha estat imprudent, no ha fet res per contraure aquesta malaltia.Senzillament la malaltia ha atacat els seu cos. Ara, el seu marit, en David, ens acosta a l’experiència que els ha tocat viure plegats. En David i l’Eva, son persones normals, com la resta de les persones que conformen aquesta societat que no en sap res de la sensibilitat química múltiple, la fibromiàlgia o la síndrome de fatiga crònica, malalties totes elles desconegudes, cruels, i que marginalitzen socialment qui les pateix. En David intenta fer vissible aquesta malaltia, intenta que la crueltat provocada per el menyspreu dels ignorants interessats, no afegèixi més patiment al causat per la SQM. 

Alerta amb els icebers, hi ha milers de persones com l’Eva i el David que la fa costat…   

One response to “Un mon “Matrix”

  1. Moltes gràcies Jordi per aquest escrit tant sentit. Tant el David com jo t’agraïm molt les teves paraules i trobem molt encertades les teves reflexions.
    Jo només voldria que el meu cas servís a la gent per obrir els ulls i adonar-se que totes aquestes substàncies químiques no són tan innòcues com es pretenen vendre i poden arribar a provocar malalties molt severes i incapacitants com és la Sensibilitat Química Múltiple.
    Com tu molt bé dius, això només és la punta de l’iceberg i la societat s’hauria d’adonar del risc que corre i començar a prendre mesures.
    Moltes gràcies pel teu suport i evidentment per tota la tasca que fas.
    Un forta abraçada del David i meva,
    Eva
    PD: us deixo l’enllaç del meu bloc amb l’entrevista, perquè la web de la Contra s’actualitza cada dia i demà ja no es podrà trobar l’entrevista del David: http://nofun-eva.blogspot.com/2010/03/la-contra-sqm-david-palma.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s