Costa de Creure

dibujo.jpgTots sabem que un dels principals problemes que tenen els afectats per la Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica o les SSQM, és que no hi ha proves objectives (marcadors en diem) fiables, que mostrin clarament l’afectació de la malaltia a les persones.

Doncs mireu, “un marcador” clar de la intenció dels responsables del Cat Salut, en el que fa al desplegament dels continguts de la Resolució 203/VIII, seria que ens donessin informació concreta sobre el desplegament de les Unitats Hospitalàries especialitzades, que diuen en hi han 16 funcionant a dia d’avui al territori català.

http://www10.gencat.cat/catsalut/rsb/fibromialgia/mapa_FMSFC_RSB.pdf

Bé una de les coses que hem fet, és adreçar un escrit al CatSalut demanant els plans funcionals d’aquets hospitals..i ens han contestat que no ens els poden facilitar …per problemes de confidencialitat!..I ens diuen que demanem aquets plans funcionals als diferents hospitals que han d’implementar les UHE.

No s’entén aquesta resposta.

Som membres de la Comissió de Seguiment del compliment de la Resolució 203/VIII, i a priori si tenim accés a material confidencial, sabrem guardar aquesta confidencialitat…és que sinó, quin sentit té formar part d’una Comissió de Seguiment?

És clar que si no hi ha més remei per tal de conèixer el funcionament real d’aquestes 16 UHE, ens adreçarem als centres hospitalaris en qüestió, però costa de creure, que hi ha bona voluntat per part del CatSalut, davant d’aquest tipus de respostes.

El que farem serà demanar als grups parlamentaris que formen part de la Comissió de Salut, que demanin al CatSalut aquets plans funcionals. Sembla certament clar, que davant  el Parlament no hi pot haver aquests “problemes de confidencialitat”. 

Costa de creure que hi hagi bona voluntat…no senyors això no és correcte. El coneixement d’aquest plans funcionals, és bàsic per valorar com s’està implementant la resolució al territori, i aquesta informació, no pot ser negada als membres de la Comissió de Seguiment. 

 

Nosaltres, és clar, que ens reservem aquesta opció de demanar els plans funcionals als centres hospitalaris, i els tornarem a visitar abans del 8 d’octubre.

En poden estar segurs…perquè costa de creure en la seva bona voluntat.

6 responses to “Costa de Creure

  1. Tens tota la raó, Jordi, costa molt de creure la voluntat que diuen que hi posen.
    Per desgràcia nostre no hi ha cap voluntat, l’unica potser és la de treures de sobre les persones que, com nosaltres estem dia a dia demanant, burxant i exigint una llei que està aprovada i que ja hauria d’estar vigent a tot el territori.
    Els hauria de caure la cara de vergonya.

  2. Jordi, em sembla molt bé que posis de manifest les incongruències del CatSalut. No és un problema de confidencialitat: és que no ho saben. És que els hi costa molt d’aconseguir el que demanen perquè no tenen autoritat… i no s’en surten. El que haurien de fer és reconeixer que han creat un monstre amb tanta externalització i privatització que ara els hi és molt difícil –per no dir impossible– de manegar. Una abraçada!

  3. Jordi, gràcies per insistir amb els de Catsalut, però ni així aconseguirem que s’obrin realment les 16 unitats. No et poden donar el llistat de metges i especialistes d’aquestes unitats, ja que la gran majoria d’elles només son “virtuals”, es a dir, existeixen sobre el paper però si vas als Hospitals, no hi son. Portem set anys rebent paraules i promeses de Catsalut, però no ens donen fets.

  4. Doncs jo ja venia avui amb la intenció de fer-vos partícips, tal com vam quedar (que ens aniríem assabentant els uns als altres del que ens anéssim trobant als CAPs sobre el tema), de les males notícies… i em trobo això. I per cert que no puc dir res més que jo també dubto molt. Us explico: la resposta de la meva metgessa de capçalera, ahir mateix, a la meva pregunta sobre si no le semblaria que comença a ser hora (fa 8 anys que em maregen, que dubten de tot el que em passsa i que no em donen cap solució, i n’estic molt, molt farta) que se’m derivi a la Unitat del Dolor (unitat del dolor, eh?; ni tan sols vaig suggerir-li que m’enviés a la suposada unitat especialitzada en FM que suposadament existeix i suposadament “em toca”… que és tan virtual com, sembla, tota la resta) va ser, paraules textuals després de l’habitual mirada de reüll que vol dir “ui, una altra que llegeix molt”: “Es pot intentar, però generalment a les fibromiàlgiques se les treuen de sobre”. I en comentar jo, escandalitzada com podeu suposar, que com pot ser això, si jo conec molta gent que s’hi ha tractat o s’hi està tractant, va dir que, més paraules textuals: “Últimament estan fent una esbandida”. O sigui que, oompanys i companyes, si aquesta és la manera de la Conselleria de Salut de complir la Resolució, estem ben apanyats!

  5. Sí Ariadna, les ordres de Catsalut son de fer esbandida dels malalts de Fibromiàlgia i de no tornar a diagnosticar a ningú el Síndrome de Fatiga Crònica. Si no hi han diagnòstics, no hi han malalts per comptabilitzar i per tant, no cal preveure cap partida presupostaria per aquestes patologies. Aquests darrers set anys de govern del PSC han estat tot un retrocés en el diagnòstic i atenció d’aquests malalts.

  6. I doncs què hem de fer??? Perquè jo, de diagnosticada, ho estic des de fa vuit anys, i se suposa que segons els “entesos” (que segons la senyora Geli són els metges de família…) ho estic tan bé, de diagnosticada, que ni tan sols han accedit mai a enviar-me al reumatòleg, o al neuròleg, o al metge de medicina interna, per confirmar el diagnòstic. Mentrestant, amb la “ditxosa” etiqueta penjada, no m’han “descobert” l’hipotiroïdisme que també tinc fins fa un any, amb el canvi de metge de capçalera; fins aleshores, les meves queixes de cansament suprem eren liquidades amb un vague “és que és clar, la fibromiàlgia ja se sap”, i quan jo hi insistia, amb un ofès “tu ja saps que per a la fibromiàlgia no hi ha res”. I no vull ni pensar quines ni quantes altres coses se’ls han passat o se’ls passaran per alt amb aquesta seva actitud. Com sé jo que això és tot? Hi he perdut la confiança, em sento molt mal atesa, i veig que les úniques persones que van adquirint diganòstics fiables a base de proves reals i no simples “deduccions” protocol·làries són aquelles que se les poden pagar de la seva butxaca, i ja suposo que moltes d’elles fent un gran esforç. S’està creant una doble via de malalts, i és perversa aquesta maniobra d'”esvandida” per dissimular-ho… Què podríem fer?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s