Elles no es diagnostiquen!

Avui vull comentar una notícia que m’ha arribat i que em fa pensar que hi ha molta feina per endavant, en el que fa a la tasca informativa i de cerca de comprensió del que son i representen la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica o les SQM, per les persones que les pateixen com a malalts i també com a familiars de malalts.

 Es tracta d’aquest fragment d’un article publicat al diari “La Región” en la seva edició digital de dijous 8 de gener de 2009, del que n’és l’autora la periodista Maribel Outeiriño.  

“¿Ahora mismo hay alguna enfermedad especialmente mentirosa?

La histeria clásica ha sido sustituida por la fibromialgia, enfermedad mayoritariamente femenina. Mas que de mentirosa se trata de gente que se engaña a sí misma. Ellas mismas se diagnostican y aunque todos los anàlisis Dan vien, ellas se declaran enfermas. S’han convertido en un ‘lobby’, sobre todo en Cataluña gracias a la política de Manuela de Madrid, autora de un libro de muchísimo éxito que además ha conseguido que la Generalitat monte cinco consultas dedicadas a la Fibromiàlgia. La mayoría no sigue tratamiento psicológico y s’agarra a la medicación.”
  

(Podeu veure l’article que comento a http://www.laregion.es/noticia/78248/ourense/entrevista/guillermo/rendue)

La primera idea que em ve al cap és que demanaré al diari en qüestió  l’article complert del que fa menció la periodista, per allò de que potser cal posar en context aquest fragment que he citat i publicat al diari “la Región” .

La segona idea, és que el que fan les persones afectades de Fibromiàlgia és anar al metge… i és aquest professional qui emet el diagnòstic. No és veritat això  que diu  “ellas mismas se diagnostican”.

El que fan els malalts és expressar com les afecta la malaltia. No es troben bé …i no hi ha cap tractament que els pugui guarir. 

La tercera idea és que a Catalunya, no hi ha cap “lobby”, ni s’ha avançat gràcies a la Sra. Manuela de Madre ( i no pas de Madrid), sinó gràcies a una incitativa legislativa popular, que va assolir el suport de més de 130.000 ciutadans de Catalunya, i que el passat dia 21 de maig, va esdevenir en una Resolució Parlamentaria, que va sortir endavant al ser votada amb la unanimitat de tots els grups parlamentaris de la Cambra Legislativa Catalana. 

Hi ha diversos Parlaments de les diferents comunitats autònomes d’arreu de l’Estat espanyol que també han tractat i estan tractant aquest tema d’ una alta afectació de la població.  

No en tinc pas notícia de que  la Generalitat de Catalunya, estigui muntant “cinc consultes dedicades a la Fibromiàlgia”. No, el que diu la Resolució parlamentària és que s’han de posar en marxa  unitats hospitalàries especialitzades, que han de comptar amb equips pluridisciplinars d’atenció. Des de el Departament de Salut no diuen pas que “muntaran cinc consultes”. Per més informació: http://www.lavanguardia.es/el-lector-opina/noticias/20081211/53596836478/compliran-els-politics.html 

 Es cada cop més evident que no son malalties “psicològiques” sinó orgàniques.

No es pot estigmatitzar la població femenina, per el fet de que les dones en resulten molt més afectades que els homes. Això no es deu a problemes d’histèria, sinó a una malaltia orgànica. Realment aquest no és un dels articles més afortunats que he pogut llegir i el que és més trist, és que aquestes afirmacions les fa un professional de la medicina, que el que ha de fer és tractar, també des de la vessant  humana els malalts i procurar entendre’ls i no pas jutjar-los. La realitat d’avui dia, és que moltes persones afectades per aquestes malalties es veuen obligades a treballar com fossin persones sanes.

Ningú es planteja que cal adaptar els seus llocs de treball i els seus horaris a les seves precàries condicions de salut.  Hi han molts malalts que mai podran reprendre una activitat laboral, però també en hi han molts que podrien dur a terme una prestació laboral, si s’adaptés el lloc de treball a les seves condicions de salut.  

No és cert, que  els malalts i malaltes vulguin “viure de gorra” i a costa del sistema de salut. Ans el contràri, es volen guarir, i si això no és possible, volen millorar la seva penosa qüalitat de vida. Desde el meu personal punt de vista, Guillermo Rendueles, faria molt bé en matitzar / rectificar aquestes poc afortunades manifestacions, que no ajuden en res als malalts.    

5 responses to “Elles no es diagnostiquen!

  1. Tot i què ja no m’hauria de molestar per aquest tipus d’articles, m’he quedat a quadres. A vegades em sembla estar a l’edat mitjana, amb la sensació de què en qualsevol moment als malalts ens condemnaran a la foguera per “simuladors” o bruixes. És clar, és que oblidava que tinc una ment perversa i m’encanta fer-me la malalta…
    En fi, paciència i salut a tothom.

  2. Mare de Deu, senyor!!!! Que n’hi ha de feina per fer, i sembla que mai s’acabi. Any nou i tot segueix igual… Tot i que jo em desesperi, Jordi tu no perdis els ànims, que encara que en el nostre camí hi ha gentussa d’aquesta, al final aconseguirem que els malalts i familiars gaudeixin d’una correcte atenció mèdica i social. Endavant!

  3. Jordi, hi ha programes i sèries de televisió que fan molt de mal… aquest senyor d’Ourense vol anar de House (todos los pacientes mienten) i és ell el que necessitaria un bon tractament psiquiatric, encara que sols sigui per tractar-se la misoginia… Però és que a més es posa del costat que bufa el vent (retallar el temps de baixa, pagar consultes, abandonar els malalts i les malaltes cròniques a la seva sort…) Un fàstic de persona que s’empara amb la pràctica de la medecina per destruir el sistema públic de salut i negar l’atenció que es mereixen les persones malaltes… Ell vol acaparar tota l’atenció que nega a les persones que realment la necessiten… Mentre els diaris i els mitjans de comunicació en general es neguin a parlar de les nostres raons i conquestes i s’esplaïn amb aquests energùmens anti-socials voldrà dir que tenim molta feina a fer! Endavant, i salut (pública) naturalment!

  4. He llegit uns quants articles d’aquest senyor i, francament, fa la impressió que el que té un problema, en aquest cas obessivocompulsiu, és ell: la fibromiàlgia i la fatiga crònica, entre altres, surten a tot arreu, fins i tot en temes amb títols tan allunyats de les malalties autoimmunes com “De que hablan los psiquiatras cuando hablan de agresión”. Si no fes plorar faria riure, pero sí que sembla que necessita un psiquiatre, aquest senyor, sí…

  5. No li desitjo pas a ningú l’estat fibromiàlgic .Us en podeu anar fotent penseu que a part del malalt la familia queda destruida per l’agresivitat que genera en qui la pateix .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s