Dies dolents i dies menys dolents

gràficaAquesta és una característica de la fibromiàlgia i /o de la síndrome de fatiga crònica que cal que tothom conegi.

Sovint els familiars , quan ens hem d’enfrontar a aquestes malaties no entenem una caracteristica comù en ambdues malaties. La intermitència que presenta la persona que pateix la malatia.

És desconcertant. Ens podem trobar  amb que el malalt “està bé” i casi podriem afirmar que “en els dies bons” és una persona sense cap afecció, que pot i té ganes de fer les  tasques “normals ” de la vida cotiadiana…i a l’endemà, ens podem trobar amb una persona a qui la malaltia, la deixa de tal forma, que amb prou feines, té força per llevar-se …

Això passa a casa, però és que hi ha persones amb un grau  d’afectació, que a priori, no és sever..i que intenten treballar.

Aquestes malalties, no els permeten poder garantir una continuitat en la prestació de les tasques a l’entorn laboral.

I com ja moltes persones que s’ens han adreçat comenten…una empresa no és una ONG.

L’empresàri pot mostrar comprensió, tenir bona voluntat…però no se li pot demanar que carregui amb tot els pes de la gestió dels temps en que el seu empleat /ada no pot prestar el seu esforç a la feina.

Com fer front a aquesta intermitència, és un dels problemes que els nostres mandatàris s’han de plantejar.

One response to “Dies dolents i dies menys dolents

  1. Si s’ha pogur fer una llei de conciliació familiar no hauria de ser tan difícil fer-ne una que contemplés el dret a treballar de totes aquelles persones que poden continuar fent-ho però que alguns dies o algunes temporades ho han de fer a mig gas o amb horaris reduïts, etc. Suposo que és com tot: si veuen la manera d’estalviar-se diners i problemes, i absentismes més o menys forçats (moltes baixes potser no es farien si es pogués treballar una mica menys, o a un altre ritme, durants unes dies o unes setmanes), potser algun dia s’hi posaran. Mentrestant, el més fàcil per part dels empresaris en general és deixar-ho a mans de la SS (sobretot tenint en compte que el que hi surt perdent econòmicament és el malalt). És clar, el paper dels companys de feina seria fonamental, i la solidaritat no és precisament que mogui gaire ningú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s