Sol com un mussol

160567010_cb254a4dbc1.jpg

 Un malalt de fibromiàlgia o de síndrome de fatiga crònica pot arribar a sentir-se molt sol.

Pot sentir aquesta sensació envoltat dels seus familiars més propers o envoltat dels seus companys de la feina. O envoltat de les seves amistats. 

Aquesta terrible sensació de debilitat, barrejada amb dues classes de dolor, el dolor de no ésser comprès, i el dolor produït per la pròpia malatia, poden esdevenir en un patiment insofrible.

 

I és clar que en n’hi per estar deprimit, home! Qui no estaria deprimit si tot li fes mal, o bé si tingués un esgotament brutal i això anés de la mà de la més absoluta desconeixença dels qui l’envolten en el que fa al seu patiment.

 

És la mena de patiment que a la nostre societat – ens diuen que és una societat que ocupa el vuitè lloc a l’economia mundial – poden estar experimentant  centenars de milers de persones.

 

Qui ha explicat als familiars, als companys o coneguts dels malalts, en què consisteix aquest patiment ?

 

Sense informació no hi pot haver comprensió. I de comprensió en necessiten molta, aquets malalts.

Consellera, no cal anomenar “malalts experts” per assessorar el malalts, ni cal ni seria eficaç. Per contra, seria molt eficaç una campanya divulgativa impulsada pel govern, amb l’objectiu d’informar els que envolten els malalts, i assolir d’aquesta forma aquest grau de comprensió que tant necessiten.
 

Ara per ara el malalt de fibromiàlgia i /o síndrome de fatiga crònica es pot sentir sol, com un mussol. Necessiten del calor i ajut dels que s’estimen.

  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s